Eren les teves imatges,
eren les teves converses,
eren les teves aficions,
eren les teves passions.
Estaves allà
amb mi,
observant-me.
Primer va ser Lovecraft,
després Poe,
va interrompre el Poker
i va acabar amb Matemàtiques.
Estaves allà
amb mi,
parlant-me.
Sí, dos i dos són quatre,
però, i tu...hi eres?
aquells ulls eren d'un altre.
No eren les teves mans
les que gesticulaven,
no era la teva veu
la que parlava.
No eren els teus ulls
els que em despullaven,
no era el teu alè
el que m'arribava.
Sí, crec el que veig,
pi és com l'arrel quadrada,
però eres tu amb qui estava.
