Una tassa de te

Davant una tassa de te,
sense mirar el passat
palpant el present
esquivant el vaivé.

Sense pensaments,
passa el temps.

I em preparo un altra tassa de te,
no busco respostes,
no tinc res a fer,
miro el fum de la meva tassa de te.

Em crema la gola,
noto el contrast amb el meu cos fred.

I l'escletxa de llum
em fa veure...
el baf que despareix en el no-res.

L'éternel amant

M'omple d'alegria
ésser la teva heroïna.

Em vanaglorio
amb els teus actes.


Em fas veure la realitat què t'envolta,
ridiculitzant el símbol més pur,
erosiones l'amor,
esmicolant el temps en cendra.

M'omplen d'alegria
les teves lloances.

Em vanaglorio
amb les teves paraules.

Em fas veure la fugacitat del teu esperit,
esvaeixes la màgia què ens envolta,
trontollant amb la teva imaginació,
desapareix la senzillesa en l'oblit.

M'omplen d'alegria
les teves veritats.

Em vanaglorio
amb els teus encants.

Compares pols oposat:
estimar és un antagonisme,
crees discòrdia sense actuar,
deposes el destí a les teves mans.

Mon amour,
ton regard m'attrape,
tes caresses m'affligent.

La despedida és lenta:
jures eterna felicitat
regalant pols d'estrelles una nit
a canvi de dies oblidats.

Mon amour,
je ne veux pas que tu partes,
tu ne veux pas que je parte.

Je suis la maîtresse perpétuelle,
mais tu ne seras pas l'éternel amant.

Estàtues sense llibertat


Hem venut l'ànima al diable,

som la nova inquisició,

ens perden les pedres del poder.

Roques incandescents,

hem retingut les llàgrimes

en nom dels nostres déus.

Estàtues sense llibertat,

observeu que els ocells

ja no s'acosten.

Les nostres formes es desgasten,

no aguantaran el pas del temps.

Sóc com vosaltres

Sóc l'abella

que brunzeix,

sóc el cadell

que necessita,

sóc l'escarabat

que es passeja

sóc el peix

que neda.

Sóc l'arbre

que creix i creix,

sóc la rosa

que es panseix.

Sóc el vent

què a vegades bufa,

sóc el tro

que va darrera el llamp,

sóc la neu

què es desfà,

sóc la gota d'aigua

que cau un dia de pluja.

Sóc la terra

que s'humiteja,

sóc el raig de sol

que l'asseca.

Som,som,som...

sou, sou, sou...

sóc, sóc, sóc...

Sóc com vosaltres

Ni temps ni espai

Dies, nits,

hores i minuts.

El meu veí fa mala cara

perquè és diumenge.

Aquells esperen

què arribi el tren.

El dia 1,

és el dia de l'amor,

el 28 el de les morts,

el 24 és màgic.

Hivern, tardor,

primavera i estiu.

Esperen juliol per riure,

novembre per refugiar-se,

gener per lamentar-se

i maig per enamorar-se.

En algun moment

em vaig perdre,

em vas desterrar,

sense temps ni espai.

Ens tornarem a veure

Em vas veure,

volies estar amb mi.

Et vaig veure,

volia estar amb tu.

Sense paraules em vas dir:

què estaves bé,

què t'alegraves de veure'm;

també m'alegro de veure't.

Recorda'm perquè sóc un somni

Ens tornarem a veure,

t'acostaràs,

voldràs estar amb mi,

t'alegraràs de veure'm.

Oblida'm perquè no sóc real.

Ens tornarem a veure

La Llibertat

Ja has arribat,

et sento,

no t'escapis,

vull estar amb tu,

em fas volar,

em fas caminar,

cuida'm,

quedat amb mi,

plorem juntes,

riallem juntes,

no m'abandonis

no marxis mai...

Tres LLàgrimes

Una nit de nostàlgia en blanc i negre,

tres somriures van perdre a la ruleta de la vida.

Tres records incinerats en la nostra ment,

retinguts perquè no se'ls emporti el pas del temps.

I tres arbres fruiters farien falta

perquè el vent ferotge no s'emporti les cendres.

I tres llunes plenes farien falta

per enfarfegar la nostra tristor.

I tres camins necessitaríem per no perdre'ns.

Tres flors voldríem per omplir-nos d'il·lusió.

Però tan sols ens queden tres llàgrimes

i un àlbum de fotos melangiós

amb un final incomplet.

(Dedicat als tres germans)

Sento la sorra sobre meu,

m'arrossego.

Busco un forat de llum

no et trobo.

La meva condició s'imposa,

no puc tornar enrere,

sobrevisc en la foscor.

Trobo molts camins,

no et veig.

Descobreixo la meva realitat,

sota terra:

no sento el fred,

no sento la calor,

no et sento.

La máscara del desig

Entre ànimes i disfresses

em posaré la màscara del desig,

la nit m'espera,

passejaré

entre el fum,

buscaré el detall,

m'ofegaré amb alcohol,

mentre el meu ego capritxós es desperta.

Ballaré i somriuré a l 'amor,

aquesta nit,

entre ànimes i disfresses.

Buscaré la bellesa

en el meu espectacle,

i trobaré la ideal,

esculpiré el seu cos,

i amb els meus encants

despullaré la seva ànima.

Viatjarem aquesta mítica nit

entre ànimes i disfresses.

Desitjarem,

aquesta nit,

el plaer etern.

I jugant entre ànimes i disfresses

ja se m'ha obert la porta de l'avern.

Abandona,
fuig,
escapa't,
amaga't,
desfés les lletres del meu nom.

Calla,
enganya't,
menteix,
desisteix,
sepulta el meu cos.

Disfruta,
expressa't,
allibera't,
sincera't,
i cosiré el meu cor.

Canta,
balla,
vola,
i naixaré de nou.

L’habitació

A l’habitació,
una manta de quadres,
un coixí de vellut,

una foto de la infantesa

La llum de l’ocàs per la finestra
una tassa de cafè,

mirades indecises.

A l’habitació,
un llençol arrugat
cabells despentinats
La feble llum de l’espelma,
dues mans dibuixant
cercles de foc,

mirades perdudes.

Dos cossos agitats
unes peces de roba rebregades
cançons de vides passades,
ànimes salvatjades.

Una porta mig oberta,
dues mans entrelligades
regust de fruita amarga,

llàgrimes amagades.

A l’habitació
moments inconfessables,
olor d’incens i caramels,
secrets silenciats
què s’escapen per la porta,
mig tancada.

Vestit de llum

Duia el vestit de la nostàlgia,
el mocador de la tristesa
i les sabates del dolor.

Volia despullar-me
fora dels meus límits del meu cos,
em feia por.

Però vas aparèixer
vestit de llum,
reconeixia l'aroma del teu perfum.

Bescanviàvem esperits,
compartíem essències

I ara el meu cos lleuger
es vesteix de llum
i cada dia es perfuma
amb la fragància del meu amor.