Presentació:

Des de la meva humil existència em considero una voyeur de les lletres i una degustadora de la bellesa.
I aquell dia...vaig plorar d'alegria en adonar-me'n de que realment era pobre, què els meus draps ja no lluiran als vostres ulls. I amb les meves mans sense anells, trobaré el valor de la delicadesa i acariciaré el tacte de la llum. I escriuré poemes sense ser poetessa, crearé música sense ser músic i pintaré somnis sense ser pintora.



domingo, 30 de agosto de 2009


Ni temps ni espai


Dies, nits,

hores i minuts.


El meu veí fa mala cara

perquè és diumenge.

Aquells esperen

què arribi el tren.


El dia 1,

és el dia de l'amor,

el 28 el de les morts,

el 24 és màgic.


Hivern, tardor,

primavera i estiu.


Esperen juliol per riure,

novembre per refugiar-se,

gener per lamentar-se

i maig per enamorar-se.


En algun moment

em vaig perdre,

em vas desterrar,

sense temps ni espai.


No hay comentarios:

Publicar un comentario