L’habitació

A l’habitació,
una manta de quadres,
un coixí de vellut,

una foto de la infantesa

La llum de l’ocàs per la finestra
una tassa de cafè,

mirades indecises.

A l’habitació,
un llençol arrugat
cabells despentinats
La feble llum de l’espelma,
dues mans dibuixant
cercles de foc,

mirades perdudes.

Dos cossos agitats
unes peces de roba rebregades
cançons de vides passades,
ànimes salvatjades.

Una porta mig oberta,
dues mans entrelligades
regust de fruita amarga,

llàgrimes amagades.

A l’habitació
moments inconfessables,
olor d’incens i caramels,
secrets silenciats
què s’escapen per la porta,
mig tancada.

Vestit de llum

Duia el vestit de la nostàlgia,
el mocador de la tristesa
i les sabates del dolor.

Volia despullar-me
fora dels meus límits del meu cos,
em feia por.

Però vas aparèixer
vestit de llum,
reconeixia l'aroma del teu perfum.

Bescanviàvem esperits,
compartíem essències

I ara el meu cos lleuger
es vesteix de llum
i cada dia es perfuma
amb la fragància del meu amor.