TANCAT PER VACANCES

LLARGUES...PERÒ TORNARÉ!!

La impostora

No sóc el que penso

ni el que no crec ser,

tampoc el que penses

ni el que creguis que pugui ser.

No invento,

ni creo.

Afusello allò que algú va plorar,

copio allò que algú va suar,

empesco allò que algú va trobar

hereto allò que algú em va ensenyar.

No invento,

ni creo.

Impostora!

Exacte!

Moltes pistes t'he volgut donar

perquè arribis allà on has arribat.

No invento,

ni creo.

Històries reinventandes

paraules recomposades,

imatges solapades,

essències barrejades.

No invento,

ni creo.

Has parlat per mi?

Perfecte!

Quants cops he pensat per tu...

perquè imaginis el que has inventat.

Anem a sopar

Avui tenim un sopar:

Quanta sapiència ens envolta,

quina follia!

Observem i jutgem

De quanta erudicció

ens alimentem!

Observem i jutgem

Com el mirall de Sòcrates

la saviesa expandeixen.

Observem i jutgem

Què acompanyats estem,

lletrats i magistrats!

Observem i jutgem

A l'esquerra filòsofs,

a la dreta polítics

al centre escriptors.

Observem i jutgem

Discutim amb la paraula,

cridem amb la lletra

sentim amb la cullera,

estimem amb el ganivet.

Observem i jutgem

Demà en tenim un altre:

són 12 amfitrions;

Simó, Andreu, Tomàs...

A quina hora és el sopar?

Eres tu l'altre

Eren les teves imatges,

eren les teves converses,

eren les teves aficions,

eren les teves passions.

Estaves allà

amb mi,

observant-me.

Primer va ser Lovecraft,

després Poe,

va interrompre el Poker

i va acabar amb Matemàtiques.

Estaves allà

amb mi,

parlant-me.

Sí, dos i dos són quatre,

però, i tu...hi eres?

aquells ulls eren d'un altre.

No eren les teves mans

les que gesticulaven,

no era la teva veu

la que parlava.

No eren els teus ulls

els que em despullaven,

no era el teu alè

el que m'arribava.

Sí, crec el que veig,

pi és com l'arrel quadrada,

però eres tu amb qui estava.

Joc de Dames

Els egipcis ja hi jugaven,

la farisia ja existia;

polèmica també ha creat,

el joc de dames:

tibetanes o catalanes.

Les regles del joc són franques:

dos jugadors, dos colors,

seixanta quatre caselles

i jocs alternables.

Comença la jugada,

qui té les peces clares;

un torn cada jugador

però a vegades t'avancen.

Les peces es mouen:

endavant, en diagonal,

a la dreta i a l'esquerra

però mai cap enrere.

La condició d'atacant

pot ser continua o limitada,

depenent de la posició

i de les peces

que puguin ser menjades.

Però...juguem als escacs

on totes les peces no són iguals

hi ha un esquadró d'escoltes

i el rei és protegit

en cada jugada.

Els llenyataires

Els miro...

tallen branques seques,

a vegades verdes

i d'altres, tendres.

I amb aquestes construeixen,

les seves cases

i les dels altres.

Apilen branques i troncs

per fer el seu foc

i el dels altres.

Utilitzen les eines més afilades

per fer la seva feina

i la dels altres.

Diuen que fan un bé,

què són sostenibles.

El que no saben els llenyataires

és que no trien bé

i no veuen el que l'arbre sent.

Una tassa de te

Davant una tassa de te,
sense mirar el passat
palpant el present
esquivant el vaivé.

Sense pensaments,
passa el temps.

I em preparo un altra tassa de te,
no busco respostes,
no tinc res a fer,
miro el fum de la meva tassa de te.

Em crema la gola,
noto el contrast amb el meu cos fred.

I l'escletxa de llum
em fa veure...
el baf que despareix en el no-res.