Presentació:

Des de la meva humil existència em considero una voyeur de les lletres i una degustadora de la bellesa.
I aquell dia...vaig plorar d'alegria en adonar-me'n de que realment era pobre, què els meus draps ja no lluiran als vostres ulls. I amb les meves mans sense anells, trobaré el valor de la delicadesa i acariciaré el tacte de la llum. I escriuré poemes sense ser poetessa, crearé música sense ser músic i pintaré somnis sense ser pintora.



sábado, 9 de enero de 2010

Els llenyataires


Els miro...
tallen branques seques,
a vegades verdes
i d'altres, tendres.
I amb aquestes construeixen,
les seves cases
i les dels altres.
Apilen branques i troncs
per fer el seu foc
i el dels altres.
Utilitzen les eines més afilades
per fer la seva feina
i la dels altres.
Diuen que fan un bé,
què són sostenibles.
El que no saben els llenyataires
és que no trien bé
i no veuen el que l'arbre sent.

No hay comentarios:

Publicar un comentario