L'éternel amant

M'omple d'alegria
ésser la teva heroïna.

Em vanaglorio
amb els teus actes.


Em fas veure la realitat què t'envolta,
ridiculitzant el símbol més pur,
erosiones l'amor,
esmicolant el temps en cendra.

M'omplen d'alegria
les teves lloances.

Em vanaglorio
amb les teves paraules.

Em fas veure la fugacitat del teu esperit,
esvaeixes la màgia què ens envolta,
trontollant amb la teva imaginació,
desapareix la senzillesa en l'oblit.

M'omplen d'alegria
les teves veritats.

Em vanaglorio
amb els teus encants.

Compares pols oposat:
estimar és un antagonisme,
crees discòrdia sense actuar,
deposes el destí a les teves mans.

Mon amour,
ton regard m'attrape,
tes caresses m'affligent.

La despedida és lenta:
jures eterna felicitat
regalant pols d'estrelles una nit
a canvi de dies oblidats.

Mon amour,
je ne veux pas que tu partes,
tu ne veux pas que je parte.

Je suis la maîtresse perpétuelle,
mais tu ne seras pas l'éternel amant.

Estàtues sense llibertat


Hem venut l'ànima al diable,

som la nova inquisició,

ens perden les pedres del poder.

Roques incandescents,

hem retingut les llàgrimes

en nom dels nostres déus.

Estàtues sense llibertat,

observeu que els ocells

ja no s'acosten.

Les nostres formes es desgasten,

no aguantaran el pas del temps.

Sóc com vosaltres

Sóc l'abella

que brunzeix,

sóc el cadell

que necessita,

sóc l'escarabat

que es passeja

sóc el peix

que neda.

Sóc l'arbre

que creix i creix,

sóc la rosa

que es panseix.

Sóc el vent

què a vegades bufa,

sóc el tro

que va darrera el llamp,

sóc la neu

què es desfà,

sóc la gota d'aigua

que cau un dia de pluja.

Sóc la terra

que s'humiteja,

sóc el raig de sol

que l'asseca.

Som,som,som...

sou, sou, sou...

sóc, sóc, sóc...

Sóc com vosaltres