L'éternel amant

M'omple d'alegria
ésser la teva heroïna.

Em vanaglorio
amb els teus actes.


Em fas veure la realitat què t'envolta,
ridiculitzant el símbol més pur,
erosiones l'amor,
esmicolant el temps en cendra.

M'omplen d'alegria
les teves lloances.

Em vanaglorio
amb les teves paraules.

Em fas veure la fugacitat del teu esperit,
esvaeixes la màgia què ens envolta,
trontollant amb la teva imaginació,
desapareix la senzillesa en l'oblit.

M'omplen d'alegria
les teves veritats.

Em vanaglorio
amb els teus encants.

Compares pols oposat:
estimar és un antagonisme,
crees discòrdia sense actuar,
deposes el destí a les teves mans.

Mon amour,
ton regard m'attrape,
tes caresses m'affligent.

La despedida és lenta:
jures eterna felicitat
regalant pols d'estrelles una nit
a canvi de dies oblidats.

Mon amour,
je ne veux pas que tu partes,
tu ne veux pas que je parte.

Je suis la maîtresse perpétuelle,
mais tu ne seras pas l'éternel amant.