Vestit de llum

Duia el vestit de la nostàlgia,
el mocador de la tristesa
i les sabates del dolor.

Volia despullar-me
fora dels meus límits del meu cos,
em feia por.

Però vas aparèixer
vestit de llum,
reconeixia l'aroma del teu perfum.

Bescanviàvem esperits,
compartíem essències

I ara el meu cos lleuger
es vesteix de llum
i cada dia es perfuma
amb la fragància del meu amor.