Presentació:

Des de la meva humil existència em considero una voyeur de les lletres i una degustadora de la bellesa.
I aquell dia...vaig plorar d'alegria en adonar-me'n de que realment era pobre, què els meus draps ja no lluiran als vostres ulls. I amb les meves mans sense anells, trobaré el valor de la delicadesa i acariciaré el tacte de la llum. I escriuré poemes sense ser poetessa, crearé música sense ser músic i pintaré somnis sense ser pintora.



domingo, 1 de marzo de 2009






Sento la sorra sobre meu,

m'arrossego.


Busco un forat de llum

no et trobo.


La meva condició s'imposa,

no puc tornar enrere,

sobrevisc en la foscor.


Trobo molts camins,

no et veig.


Descobreixo la meva realitat,

sota terra:


no sento el fred,

no sento la calor,

no et sento.

No hay comentarios:

Publicar un comentario