Presentació:

Des de la meva humil existència em considero una voyeur de les lletres i una degustadora de la bellesa.
I aquell dia...vaig plorar d'alegria en adonar-me'n de que realment era pobre, què els meus draps ja no lluiran als vostres ulls. I amb les meves mans sense anells, trobaré el valor de la delicadesa i acariciaré el tacte de la llum. I escriuré poemes sense ser poetessa, crearé música sense ser músic i pintaré somnis sense ser pintora.



domingo, 25 de enero de 2009





L’habitació


A l’habitació,
una manta de quadres,
un coixí de vellut,
una foto de la infantesa
La llum de l’ocàs per la finestra
una tassa de cafè,
mirades indecises.

A l’habitació,
un llençol arrugat
cabells despentinats
La feble llum de l’espelma,
dues mans dibuixant
cercles de foc,
mirades perdudes.

Dos cossos agitats
unes peces de roba rebregades
cançons de vides passades,
ànimes salvatjades.

Una porta mig oberta,
dues mans entrelligades
regust de fruita amarga,
llàgrimes amagades.

A l’habitació
moments inconfessables,
olor d’incens i caramels,
secrets silenciats
què s’escapen per la porta,
mig tancada.

2 comentarios:

  1. El que escrius està carregat d'emoció.
    Aniré passant per aquí a rellegir-te. Fins aviat.

    ResponderEliminar
  2. En una sola habitació poden haver-hi molts sentiments i coses guardades.

    ResponderEliminar