Presentació:

Des de la meva humil existència em considero una voyeur de les lletres i una degustadora de la bellesa.
I aquell dia...vaig plorar d'alegria en adonar-me'n de que realment era pobre, què els meus draps ja no lluiran als vostres ulls. I amb les meves mans sense anells, trobaré el valor de la delicadesa i acariciaré el tacte de la llum. I escriuré poemes sense ser poetessa, crearé música sense ser músic i pintaré somnis sense ser pintora.



sábado, 3 de octubre de 2009

Estàtues sense llibertat


Hem venut l'ànima al diable,
som la nova inquisició,
ens perden les pedres del poder.

Roques incandescents,
hem retingut les llàgrimes
en nom dels nostres déus.

Estàtues sense llibertat,
observeu que els ocells
ja no s'acosten.

Les nostres formes es desgasten,
no aguantaran el pas del temps.

1 comentario:

  1. Me gusta mucho tu blog. No sabia qu existia. QUe sigan los pensamientos, sentimientos y otros manjares para las letras...

    ResponderEliminar